Solanum tuberosum

(patata; cast. patata)

La patata és una planta originària dels Andes (entre els actuals Xile, Perú i Bolívia), amb una producció mundial similar a la dels principals cereals. Fou introduïda a Europa pels espanyols l'any 1570. Fou cultivada primer com a ornamental i, més tard, al segle XVIII, se'n generalitzà el consum a Europa. S'ha adaptat bé al clima fred i humit del nord d'Europa. La planta es propaga mitjançant tubercles (estructura caulinar gruixuda amb acumulació de midó) d'on surten tiges que desenvolupen rels adventícies i estolons subterranis. El fruit és una baia. Cap al final del seu cicle, la planta tuberitza de nou i origina les patates. A causa de la uniformitat genètica de la planta deguda a la reproducció vegetativa, ha estat, fora de la seva àrea d'origen, molt susceptible a plagues i malalties, com la provocada pel fong Phytophtora infestans, que va acabar amb les collites d'Europa -en especial a Irlanda i Gran Bretanya- durant la segona meitat del segle XIX. La producció de llavors ha interessat per a l'obtenció de noves varietats.

Solanum melongena

(albergínia; cast. berenjena)

L'albergínia és el fruit d'una planta originària d'Àsia tropical, possiblement nadiua del nord de l'Índia o del sud de la Xina. Actualment la planta només es coneix cultivada. Al segle XV s'introdueix a Europa i més tard a Amèrica. Correspon a una planta perenne, però es cultiva en zones temperades com a anual. El fruit es correspon amb una baia de mides i formes diverses segons les varietats.